miércoles, 29 de octubre de 2008

Vicenç, descansa en pau

Podria dir moltes coses, però no en tinc gaires ganes. Estic profundament dolgut. La vida m´ha donat molts vincles afectius amb els Folgado, i ara en recordar-los tots de cop, me n´he adonat que aquests són molts més dels que em pensava. Us estimo.

"...Suposem que a tots els consistoris existeix una minoria de ciutadans ressentits que arrosseguen alguna decepció (política o personal) o simplement hi ha algun polític que no és sant de la seva devoció i aquesta és l'excusa per fomentar la discòrdia, el ressentiment, la confrontació de tots contra tothom. Normalment aquestes persones confonen la gimnàstica amb la magnèsia i dintre de la seva problemàtica mental, donen pas a les enveges, rancúnies, mala fe, que aparentment no existeix, però si sembla que tinguin un viver que cultiven dintre seu, fins i tot són com una mosca collonera que només fa que rondar sempre pel mateix lloc i amb la mateixa persona amb l'objectiu de trobar-li el punt flac o debilitat, perquè hi hagi escissió, desavinença, ruptura, mal rotllo..."

V.Folgado
Fragment de la publicació
al Diari de Girona
el 4-X-2008

No hay comentarios: