Doncs ja tenim una idea més clara sobre el futur del fitxer de notes de Luhmann. Un equip d’investigació portarà a terme la tasca d´ agafar les notes una per una. La idea és fer un arxiu a on es puguin consultar totes les fitxes recollides en uns 40 anys de carrera. El format de presentació encara no és clar, però es parla tant de mitjans electrònics com impresos.
La inauguració de l’exposició “Niklas Luhmann, l´artista” va estar fenomenal. Qui m’anava de dir que coneixeria la neboda de Luhmann o la seva secretària? A part de la família, també van venir antics companys i companyes, ex alumnes i gent interessada per la seva vida i obra. A la primera intervenció, el professor Kieserling (foto adalt) de la Universitat de Bielefeld va donar els detalls ja esmentats sobre el fitxer. A més va dir, que hi havia força material de Luhmann encara no publicat que havia sigut trobat casualment i que aviat sortirà a la llum. Segons Luhmann, una de les primeres utilitats de l’escriptura va ser que els que no són aquí puguin participar en la comunicació. La publicació d´aquestes troballes reforcen aquest sentit en temps actuals.
Desprès el professor de filologia Niels Werber va parlar-nos sobre amor i art. Concretament, sobre la manera que l’obra “Liebe als passion” havia influït en diverses peces de teatre i literatura a Alemanya. Per suposat, vaig enrecordar-me de´n Pato i tota la seva linea de recerca. Per últim, el director de la Biblioteca va donar-nos una altre bona noticia. A la biblioteca de Sociologia es construirà un espai que inclourà tota l´enorme obra de Luhmann. L’objectiu és que tots els investigadors i investigadores que vulguin treballar la teoria sistèmica de la societat trobin les millors condicions per fer-ho. Si és amb passió molt millor, oi Ana?
Salutacions,
F.
No hay comentarios:
Publicar un comentario